Entrada destacada

Xibida (1998–2018): el fil de la nostra història

Amb cada número,  Xibida  ens parlava de nosaltres. Ens hi vam veure créixer, hi vam reconèixer els pares, els avis, els veïns i els amics. ...

Conclusions globals de la revista Xibida – Agost 2025


1. Una publicació viva, comunitària i transversal 

La Xibida no és només un butlletí informatiu: és un mirall del poble, on es barregen història, actualitat, emoció i orgull local. El retorn de la revista, després d’anys de silenci, reforça la idea de comunitat viva i cohesionada, amb ganes d’explicar-se i de reconèixer-se. 

2. El to: accessible i sincer

S’utilitza una escriptura clara, directa i amable. S’hi nota una voluntat de comunicació veraç, propera i sense retòrica buida. Hi ha una aposta per la pluralitat de veus, tant institucionals com veïnals.

3. Implicació intergeneracional i inclusiva

Els textos parlen de nens, joves, adults i gent gran; també d’homes i dones, festes i dols, natura i religió. La mirada és inclusiva i humanista, i sovint les iniciatives tenen una clara vocació de servei públic i equitat social.

4. Enfocament integral del poble

No es deixa cap àmbit fora: política local, religió, cultura, ecologia, salut, memòria històrica, festes, urbanisme, educació emocional... L’enfocament és global i arrelat.

5. Estil de crònica local amb sensibilitat

Tot i que hi ha apartats pràctics o informatius, la majoria de textos tenen un punt narratiu i afectiu. Això fa que la revista connecti emocionalment amb el lector. El poble s’hi explica amb sensibilitat però sense afectació.